La programació de sistemes informàtics se sol fer amb el que s’anomenen llenguatges de programació imperatius (com ara C, Modula, Ada, etc). Aquests llenguatges tenen com a model computacional subjacent l’arquitectura Von Neumann (on el programa i les dades son posicions de memòria).
Dins dels llenguatges de programació anomenats declaratius (en contraposició als imperatius) hi ha els llenguatges funcionals (com ara LISP, ML, Haskell, Miranda o Erlang). Aquests llenguatges tenen idees molt curioses i originals. Veiem-ne algunes. (more…)
Powered by WordPress. Imatges gràfiques cortesia de The GNOME Project. RSS